Sembla que truquen a la porta i hom s’espera un senyor de gris, embutxacant un feix de diners i una maleta negra que entri a l’estança i es posi a negociar. En canvi, es tracta d’una persona ben vestida, amb maneres fresques al caminar i còmoda en la seva estabilitat laboral. Però fixi’s més, una mica més encara. Darrera, acompanyant el personal, com una calculadora multitasques, va aquella jove disfressada d’executiva, ben plantada, esmorteïda per la transparència de la seva figura i, sobretot, del seu tarannà.

Isabel Báez. Publicat a Crònica.