Novembre 9, 2009
L’associació AraÍtaca ha desenvolupat un projecte per fer seguiment del desenvolupament de l’Estatut de Catalunya aprovat el 2006, anomenat Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària. En el marc d’aquest projecte estarien interessats a poder comptar amb la participació d’algun politòleg que hi volgués prendre part. Si voleu més informació podeu contactar a través de l’adreça de Politòlegs de Catalunya:
info @ cienciapolitica.cat
Novembre 9, 2009
Més enllà del titular tan buscat sobre el seu futur polític, que potser per a alguns no va acabar d’arribar, el que és rellevant de la conferència que va pronunciar Carod-Rovira dimecres passat és el seu contingut, contràriament al que sol ser habitual en moltes de les intervencions públiques de líders polítics. El que Carod hi va plantejar, que no és més que la continuació lògica del pensament que ha anat construint els darrers anys. Sota el títol Adéu al nacionalisme, visca la nació, i de manera potser més explícita que altres vegades, el vicepresident del govern hi va formular els seus plantejaments per a un catalanisme renovat.
Publicat a l’Avui
Novembre 7, 2009
Existeix un mal que afecta a tots els sistemes públics de salut que són de lliure accés universal: el desajustament entre la demanda d’assistència mèdica i els recursos disponibles. El fet que la ciència mèdica avanci, aparentment sense límits, fa que les necessitats que poden ser tractades augmentin i que els pressupostos, per molt que augmentin any rere any, mai siguin suficients.
Per salvar la distància entre oferta i demanda s’han proposat diverses opcions que anaven des de reformes estructurals, noves eines de gestió o la separació entre la funció de provisió de serveis i la de finançament. El que es tracta, en definitiva, és d’assolir una major eficiència. El problema però, és si el camí que hem de seguir per aconseguir un sistema més eficient és basar-nos en un criteri més econòmic -guiat per una relació cost-benefici- o bé hem d’aplicar altres criteris donada la importància del bé a distribuir. De fet, la solució ideal és no limitar l’assistència sanitària a un sol criteri.
Publicat per Carlos Carrasco a Barcelona és bona si la bossa sona.
Novembre 5, 2009
Una de les reflexions que mereixen els fets que l’anomenada Operació Pretòria ha posat al descobert és que, afortunadament, les eleccions de 2003 van suposar un trencament radical amb una forta tendència a la bipolarització que arossegava la política catalana. El creixent bipartidisme, que es va fer més visible que mai el 1999, quan entre Pujol i Maragall (comptant-hi la coalició amb Iniciativa a Barcelona) van sumar més del 75% del vot, front al 62% de 2003 o el 58% de Mas i Montilla el 2006.
Jordi Muñoz. Publicat a Tribuna.
Novembre 5, 2009
Tot i l’empenta que havia mostrat darrerament el sobiranisme escocès, entre els votants i també els líders polítics, tot fa preveure que el referèndum que el president Salmond havia projectat haurà d’esperar un temps. Aquest cap de setmana era un dia clau per a la política escocesa amb la discussió sobre el referèndum d’independència al congrés del Partit Liberaldemòcrata. Tal com hem comentat les darreres setmanes, diversos líders del partit havien manifestat la voluntat de donar suport a la proposta sobiranista de Salmond. Malgrat tot, sembla que el lideratge de Tavish Scott, un polític declaradament contrari al referèndum, s’ha acabat imposant i caldrà esperar la propera legislatura per veure si Salmond pot formar una majoria al Parlament.
Marc Sanjaume. Publicat a Tribuna.
Novembre 5, 2009
Als premis Nobel, no gaire ben remunerats, se’ls reconeix que marquen l’excel·lència en les disciplines escollides. Però la pau no és una ciència, com la física, ni un art, com la literatura, sinó un ideal. I per això, el Nobel de la Pau sovint no es basa en fets objectius sinó en un “wishful thinking”, és a dir, en una projecció d’allò que el jurat voldria que passés.
Jesús Grau. Publicat a Crònica.
Novembre 2, 2009
Escriure articles d’anàlisi de l’actualitat és, com més va, un ofici que comporta un major risc. Especialment, que la realitat et desmentisca a l’endemà de publicar la teva anàlisi més fina. És un risc que en principi no tenen els historiadors, tret potser d’aquells que estenen les seues anàlisis fins a la línia de la història immediata. Cal dir, però, que de vegades l’articulista arrisca més del que seria convenient.
Publicat a Tribuna.
Novembre 1, 2009
El Parlament Europeu va aprovar la setmana passada una resolució a través de la qual donava la seva opinió sobre el futur projecte de diplomàcia europea anomenat Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE).
En la reunió del Consell a Luxemburg s’aprova aquest projecte que pretén constituir-se en un dels pilars palpables del Tractat de Lisboa, com ho va ser la creació de la zona de lliure circulació (Schengen) i l’euro en el seu moment. Tal i com l’ha qualificat el Parlament, el SEAE serà un òrgan sui generis, com tot el que acaba envoltant la UE. L’expressió llatina resulta idònia per a donar nom a allò que és indefinible precisament per por a les definicions.
Isabel Báez. Publicat a Crònica.
Octubre 30, 2009
Los actuales instrumentos de información y comunicación nos ofrecen pistas de cómo avanzar en la democratización del control sobre los asuntos y las finanzas públicas cuando fallan, como han fallado, los instrumentos de control institucionales.
Publicat a El País
Octubre 27, 2009
Assolir la llibertat sense deixar de pertànyer a la UE és una qüestió clau
Publicat a l’Avui
