Blog en suspens

El projecte cienciapolítica.cat entra en un període de pausa i no es faran més actualitzacions.

Per poder continuar estant informats de l’actualitat vista des de la ciència política, podeu visitar els blocs d’El Pati Descobert o Aubachs, així com a la resta de blogs de la secció enllaços. Per contactar podeu adreçar-vos a info (cargol) cienciapolitica .cat

Moltes gràcies a tots aquells qui heu visitat el blog.

Entrevista a Ferran Requejo

El diari digital Directe entrevista al professor Ferran Requejo en relació a la consulta sobre la reforma de la Diagonal:

‘Hi ha més garanties del vot a les consultes sobre la independència que a la de la Diagonal’

Montserrat Guibernau: Eleccions britàniques 2010

El Partit Conservador ha guanyat aquestes eleccions en escons i en nombre de vots, però sense aconseguir la majoria absoluta i això ha generat una situació nova i incòmoda al Regne Unit, on des del 1974 no es produïa el que ells anomenen un «parlament penjat» (hung parliament). En resposta a la incertesa política generada, immediatament, la lliura esterlina ha perdut valor en relació amb l’euro i el dòlar, i l’índex FTSE (borsa britànica) ha baixat un 2%.

Publicat al Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol

Carles Boix: El laberint europeu

Diuen que vivim immersos en l’època de la fi de les ideologies, en la posthistòria, en un món on no hi ha dretes ni esquerres, on només compta la competència freda i les idees grises. Ho diuen, des de fa temps, els filòsofs francesos, els agents de màrqueting americans i, per descomptat, els tertulians de ràdios espanyoles. Crec que tenen raó, tot i que potser per les raons equivocades.

Publicat a l’Avui

Irlanda del Nord no decideix

Avui dijous 6 de Maig el Regne Unit escull els parlamentaris que representaran els britànics durant els propers cinc anys. Per primera vegada en molts anys, la cursa no serà de dos cavalls (Conservadors i Laboristes) sinó de tres, a causa del carisma del líder dels Liberal Demòcrates Nick Clegg. La popularitat de Clegg ha augmentat espectacularment gràcies a la seva eloqüència i brillantor durant els tres debats televisius que hi ha hagut durant la campanya electoral. Els debats s’han centrat fonamentalment en issues com la immigració, l’economia i el sector públic, la reducció d’impostos, i en menor mesura la Unió Europea.

Jaume Castan. Publicat a Crònica.

Joan Subirats: Viabilidades

La visión elitista de la democracia conecta perfectamente con la hostilidad técnica el escrutinio y el debate público.

Publicat a El País

Jaume Castan: Irlanda del Nord no decideix

Jaume Castan, col·laborador de Crònica.cat i politòleg de la Queen’s University de Belfast (Irlanda del Nord) explica per als nostres lectors com es viuen les eleccions britàniques a Irlanda del Nord. Segons Castan, els ciutadans nord-irlandesos perceben les eleccions britàniques com quelcom ‘llunyà’.

Publicat a Crònica

Katyn 1940 i 2010: principi i final

El dissabte 10 d’abril, mentre llegia diaris a Internet amb la intenció de consultar tot allò que estigués relacionat amb el partidàs que s’acostava, de cop i volta, una notícia breu informava que l’avió on viatjava el cap d’estat polonès s’havia estavellat a prop d’Smolensk. Passar de la lectura del rol de Messi jugant de “fals nou” a la lectura d’aquesta notícia, em va generar un seguit de reflexions.

Adrià Alcoverro. Publicat a Crònica.

Carles Boix: Cul-de-sac federal

En la batalla centenària del catalanisme per resoldre l’encaix del nostre país a la península Ibèrica, Catalunya només ha assolit una certa autonomia en aquells moments en què tant la idea d’Espanya com la cohesió de les seves elits governants han patit una crisi política aguda: la pèrdua de Cuba infantà la Mancomunitat; la Generalitat nasqué de la mà d’una Segona República necessitada d’aliats perifèrics; l’Estatut de 1979 fou una concessió de les forces democràtiques en un període d’immens sotsobre econòmic i institucional.

Publicat a l’Avui

25A-L’important no és només participar

Tothom llegirà els resultats de les consultes del 25 d’abril com li convingui. El fet que a ciutats com Reus o Manresa, més d’onze mil persones, o divuit mil a Girona, es posin d’acord per anar a votar a favor de la independència esdevé una fita molt rellevant en la història del catalanisme polític.

Roger Buch. Publicat a Tribuna.